ESTATUTS DE LA CONFRARIA DELS CARTUJOS,

(APROVATS PER L'ASSEMBLEA GENERAL -MARÇ 2001)

 ANTECEDENTS HISTÒRICS.-

Corria l'any 1.938 quan Don Miquel Riutort Canáves i Don Jaume Mas Carrió decidiren fundar una confraria de penitents per participar a les processons de la Setmana Santa de Palma.
Don Miquel i Don Jaume s'inspiraren en la figura de Sant Bru, fundador de l'ordre dels cartoixans basant-se amb el seu esperit auster i amb la seva seriositat, fugint en tot moment del luxe i vistositat de les vestes d'altres confraries.
El primer llistat de membres de la confraria consta de 23 persones i la primera ressenya de premsa que cita als "cartujos" com a participants a la Setmana Santa de Palma és de l'any 1.940.

 CAPÍTOL I.- De la naturalesa i àmbit d'actuació de la Confraria.

1.-La confraria dels "Cartujos" és una associació privada de fels de l'Església Catòlica i com a tal es regeix pel Codi de dret Canònic (Llibre I, Part I, Títol V). Mereixen especial atenció els cànons 298-299, 304-305 i els dels capítols III i IV que tracten de les Associacions privades de fels.
Després de l'aprovació dels presents estatuts i per decret exprés del Bisbe, la confraria dels "Cartujos" adquireix personalitat jurídica privada en el marc del Dret Canònic (cn.322, p. 1 i 2).
2.- El nom complet i oficial d'aquesta Associació és el de CONFRARIA DE PENITENTS "CARTUJOS" . Aquesta confraria es regirà per les disposicions contingudes en els presents Estatuts i per les lleis que li siguin aplicables, tant canòniques com civils.
3.- L'àmbit d'actuació habitual serà la Setmana Santa de Palma de Mallorca. El local social de la confraria s'estableix a la Parròquia de la Resurrecció de Palma de Mallorca situada en el carrer Sant Vicenç de Paul. Per acord de la Junta Directiva i amb l'aprovació de l'Assemblea es podrà canviar de seu social.

 CAPÍTOL II.- Dels objectius de la confraria.

1.- L'objectiu principal de la confraria serà el de fomentar i perfeccionar el culte, la veneració i la devoció al misteri de la Redenció de Jesucrist, durant els dies de la Setmana Santa, mitjançant la participació en els actes de culte i processons, celebracions religioses populars i altres pròpies d'aquests dies i que estiguin d'acord amb els criteris de l'Església Catòlica.
2.- Ja que les manifestacions religioses de la Setmana Santa a les que participen els confrares suposen una expressió pública de la fe cristiana, la confraria tindrà altres objectius per a dinamitzar la vida cristiana dels confrares, la de la comunitat a la que pertanyen i a la de l'Església de Mallorca, com poden ser:

    La formació religiosa dels confrares.
    La participació en el culte i a les activitats pastorals, tant de la comunitat local de la que formen part parròquies, col·legis... com de la comunitat diocesana; sempre en el marc dels plans pastorals de la Diòcesi i d'acord amb els responsables de les comunitats locals.
    L'exercici de les obres de pietat i de caritat amb els més necessitats.
    L'animació de l'esperit cristià en aquelles institucions d'ordre temporal a les que participen els confrares en l'exercici de les seves professions o des de les seves responsabilitats cíviques.
    Conservar les tradicions de la confraria, material, vesses i l'esperit dels monjos cartoixans en els qual s'inspiraren els fundadors de la confraria allà per l'any 1.938.

 CAPÍTOL III.- De les imatges, símbols, patrimoni, indumentària i signes de la confraria.

La indumentària dels membres de la Confraria és de tela blanca i està formada per una túnica cenyida al cos amb un cinturó de tela, un escapulari amb dues tires a l'altura dels genolls, una caperutxa monacal amb antifaç i maneguins. L'escapulari haurà de dur brodat a l'alçada del pit l'escut de la Confraria en blau. Les sabates seran de tacó baix i negres, igual que els calcetins. No se duran guants.L'escut de la Confraria és una bolla del món i una creu amb dues prolongacions horitzontals que l'envolten. La creu està ornada amb set estels que representen els set primers companys de Sant Bru, fundador de l'ordre Cartoixa.
La indumentària és complementa amb un fanal metàl.lic de color gris, amb l'escut i la creu de la Passió, gravats a cada costat mitjançant petits forats i mitges llunes a la part superior. El mànec del fanal estarà fet en forma de creu. La porta per introduir la font de llum serà de vidre amb una calcomania de l'escut de la Confraria. Aquest fanal és còpia exacta del que empraven els cartoixos de Valldemossa per anar a cantar maitines.
No es podrà emprar la indumentària, el fanal i altres ornaments de la Confraria, fora de l'àmbit d'actuació d'aquella, així com tampoc es podrà desfilar com a penitent lliure.
El patrimoni de la confraria dels cartujos es limita a:
§ Un estendart fet de tela i brodat amb l'escut de la confraria, el nom i l'any de fundació.
Aquest estendart fou beneit i renovat l'any 2.000.
§ Una creu de Crist feta amb fusta.
§ Dues faroles iguals als fanals dels confrares però amb la particularitat d'anar alçats mitjançant una base adequada.
Aquest patrimoni, juntament amb els arxius, llibre d'actes, segells etc estan depositats a la seu social de la confraria.

 CAPÍTOL IV.- Dels confrares.

1.- Podran ser membres efectius de la confraria dels Cartujos tots els fels cristians majors d'edat, homes i dones, que així ho sol.licitin per escrit a la Junta Directiva. La sol.licitud es farà per escrit i s'haurà de fer constar que es coneixen els presents estatuts i la seva voluntat per acomplir-los.
2.- La Junta Directiva té la potestat d'admetre o no als sol.licitatnts per a formar part de la confraria, però en el cas de denegació de la petició la JD haurà d'exposar les seves raons per escrit al sol.licitant. Aquest tindrà dret a recurs davant l'Assemblea General i en darrera instància davant el Tribunal Eclesiàstic de la Diòcesi.
3.- Els confrares podran causar baixa a la confraria a petició pròpia o per decisió de la Junta Directiva (seguint la normativa del reglament d'ordre intern de la confraria), la qual haurà d'instruir el corresponent expedient, sempre que les causes de la baixa no siguin de caire administratiu (no pagament de les quotes etc...) i haurà de donar compte a l'interessat. El confrare al que es proposa per donar-lo de baixa té dret a recurs davant l'Assemblea General i en darrer cas davant el Tribunal Eclesiàstic de la Diòcesi.
4.- Poden exisitr confrares honoraris nomenats per l'Assemblea General a proposta de la Junta Directiva.
5.- La confraria pot organitzar seccions juvenils, infantils o de simpatitzants, encomanant-se el seu guiatge als vocals de la Junta Directiva, encara que aquestes persones no siguin confrares de ple dret fins que no acompleixin les condicions abans esmentades.

 CAPÍTOL V.- Dels drets i deures dels confrares.

1.- Drets dels confrares:

§ Rebre informació dels projectes, plans, activitats i qualsevol altre aspecte que incideixi en la vida de la confraria.
§ Formar part de l'Assembla General amb veu i vot, havent estat citat i amb cconeixement de l'ordre del dia, amb la suficient antelació.
§ Elegir i ser elegit per a qualsevol càrrec en el si dela Confraria, segons les condicions establertes en aquests mateixos estatuts. Per ser elegit President, Secretari, Tresorer i els seus corresponents "vices" es necessitarà una antiguitat de dos anys en la confraria, exceptuant el cas de la formació d'una nova confraria.
§ Gaudir dels beneficis espirituals i materials que s'atribueixin als membres de ple dret de la confraria.

2.- Deures dels confrares:

§ No rompre la comunió amb l'Església Catòlica, oponent-se públicament a la seva doctrina i a la seva moral.
§ Tenir el pròposit de formar-se cada vegada millor en el coneixement i l'experiència de la fe cristiana i de participar, en la mesura de les pròpies possibilitats en la vida i les accions de l'Església de Mallorca segons els plans pastorals de la mateixa.
§ Acceptar i acomplir els presents estatuts.
§ Participar en les activitats organitzades per la confraria, sobretot en els actes de la Setmana Santa de Palma de Mallorca col.laborant generosament amb els membres de la Junta Directiva.
§ Contribuir econòmicament en el sosteniment de la Confraria mitjançant el pagament de les quotes anuals dins els terminis establerts.
§ Tenir cura de la vesta i dels complements de la mateixa, perquè estiguin sempre en bon estat i n o desmereixin en cap moment la uniformitat de la confraria.

 CAPÍTOL VI.- Del govern de la Confraria.

1.- El màxim òrgan de govern de la confraria és l'Assemblea General, de la qual formen part, amb veu i vot tots els confrares de ple dret que formin part del registre d'altes de la confraria.
1.1.- Podran existir Assembles Generals ordinàries i extraordinàries. L'A.G.O. es convocarà una vegada a l'any, pel President de la Confraria i es tractaran tots els temes, especificats a l'ordre del dia que s'especifiquen al reglament d'ordre intern de la confraria.
L'A.G.E. podrà convocar-se a iniciativa de la Junta Directiva o d'al manco un terç dels confrares de ple dret. En ambdós casos s'haurà de comunicar per escrit els motius de la convocatòria així com l'ordre del dia proposat.
Tant les AGO com les AGE seran convocades, presidides i moderades pel President de la Confraria i el Secretari n'aixecarà l'acta corresponent.
1.2.- Per a la validesa dels acords presos tant a les AGO com a les AGE serà necessària la presència de la majoria absoluta dels convocats en primera convocatòria.
1.3.- En segona convocatòria i amb un termini mínim de 30 minuts tendrà validesa l'AG amb els convocats presents al menys que representin un 20% del cens electoral.
1.4.- Seran vàlids els acords presos per l'Assemblea General que s'aprovin per majoria absoluta. En cas d'empat decidirà el vot del president.
1.5.- L'òrgan executiu de la confraria serà la Junta Directiva formada per un mínim de 6 persones i amb els càrrecs que s'especifiquen al reglament d'ordre intern de la confraria.

Les funcions de la Junta Directiva seran:
* Convocar i fixar la data de la celebració de la Reunió General, fixant data, hora, lloc i ordre
del dia.
* Interpretar i fer acomplir els presents estatuts
* Promoure activitats.
* L'admissió i l'exclussió dels membres de la Confraria.
* La representació de la Confraria a tota classe d'actes.
* Dur la gestió de tota l'estructura de la Confraria: econòmica, administrativa, executiva sent l'encarregada de la custòdia i manteniment del Patrimoni de la Confraria.
La Junta de Govern es reunirà, (al manco una vegada per trimestre) prèvia convocatòria del President, i els possibles acords seran presos per majoria. En cas d'empat el vot del President decidirà. La meitat més u de la Junta de Govern podrà, així mateix, convocar la Junta de Govern. En cas de dimissió d'algun membre de la Junta de Govern, aquesta nomenarà un altre membre de la Confraria que ocuparà el càrrec fins les següents eleccions. En cas de dimissió del President/a serà substituit pel Vicepresident/a que ocuparà el càrrec fins les següents eleccions.

Funcions del President:
* Presidir les reunions.
* Ostentar la màxima representació de la Confraria.
* Vetllar per l'acompliment d'aquest Reglament i per les disposicions aprovades a la Reunió
General o per la Junta de Govern.
* Convocar les reunions de la Reunió General i de la Junta de Govern.

Funcions del Secretari:
* Dur el llibre d'actes de la Confraria.
* Encarregar-se de la funció administrativa de la Confraria: convocatòries, circulars etc.
*Qualsevol altra funció que li sigui encomanada pel President

Funcions del Tresorer.-
* Dur el llibre de comptes de la Confraria.
* Mantenir en custòdia, juntament amb el President, els bens i el patrimoni de la Confraria,
així com els recursos econòmics.
* Recaudar les quotes anuals.
* Redactar un informe econòmic perquè sigui aprovat a l'Assemblea General Anual .
Funcions dels Vocals.-
* Assistir a les reunions de la Junta de Govern, a les quals disposen de veu i vot.
* Assumir qualsevol altra funció que se'ls encomani per part del President o per L'Assemblea General.

Obligatòriament han d'existir dues vocalies

a) La de formació cristiana amb coordinació amb la comunitat local a la que pertany la confraria.
b) La d'organització per coordinar els actes de setmana santa als quals ha de participar la confraria.
Perquè els acords de la Junta Directiva tenguin validesa es requerirà la presència, prèvia convocatòria, d'un terç dels membres de la JD i els acors es prendran per majoria absoluta. En cas d'empat el vot del President decidirà.

1.6.- La confraria comptarà amb un Consiliari que podrà participar a les reunions de la Junta Directiva i a l'Assemblea general amb veu però sense vot que tendrà com a missió vetllar per la fidelitat a la Doctrina i Moral de l'Església, així com també per la fidelitat a les normes litúrgiques en els actes religiosos de la confraria. El consiliari actuarà en coordinació amb el vocal de formació religiosa.
El consiliari serà confirmat pel Bisbe (c.n. 305,324,325)
1.7.- La Junta Directiva elaborarà un reglament de règim intern que haurà de tractar, al manco:
Funcionament de la JD i l'AG.
Procediments en casos de conflictes o d'incompliment dels estatuts per un o varis membres de la confraria.
Disposicions concretes dels actes de Setmana Santa.
Funcionament de les vocalies.

 CAPÍTOL VII.- Del règim econòmic.

1.- Inventari, quotes, adquisició de bens:

§ La confraria mantindrà actualitzat el seu inventari, tant de bens immobles, mobles i monetaris sota la responabilitat del Tresorer.
§ Les quotes i altres contribucions dels confrares seran acordades per l'AGO.
§ El no pagament de la quota establerta serà objecte d'avís personalitzat i podrà ser motiu de baixa de la confraria segons el procediment especificat al Reglment de règim intern.
§ La confraria podrà obtindre altres bens o ingressos per donatius, subvencions etc...

2.- La confraria dels "Cartujos" ha d'administrar lliurement els bens que poseeix d'acord amb els presents estatuts, sempre tenint en compte el dret de l'autoritat Eclesiàstica de vetllar perquè aquests bens s'usin pels objectius de la confraria (c.325)
2.1.- El tresorer i el vice-tresorer són els responsables de l'administració econòmica de la confraria, sempre sota l'autoritat de la Junta Directiva.
2.2.- L'exercici econòmic de la confraria començarà l'u de gener i acabarà el 31 de desembre de l'any corresponent.
2.3.- La JD elaborarà un inventari actualitzat, un balanç, i el pressupost per a l'exercici següent en el termini de dos mesos a partir del 31 de desembre, amb la finalitat de la seva aprovació per l'AGO.

2.4.- Per a l'administració econòmica de la confraria es tindran en compte els següents criteris:
§ Han d'evitar-s les despeses excesives i suntuàries.
§ S'han de destinar part dels ingressos a obres de caritat i ajuda social.
§ En els porcediments de recollida de fons s'han d'evitar iniciatives i activitats que puguin anar en contra dels objectius i de l'esperit de la confraria.

 CAPÍTOL VIII.- De la constitució i renovació de la Junta Directiva.

1.- La Junta Directiva és elegida per l'AG segons els següent procediment:
Els candidats a la JD es presentaran a l'AG pel sistema de candidatura tancada a la qual haurà de constar cada un dels càrrecs i el nom del confrare que es presenta per aquell càrrec.
2.- No podran optar als càrrecs de la Junta Directiva aquells confrares que mantenguin una situació de ruptura pública amb l'Església Catòlica. Aquelles persones que ocupin càrrecs importants a partits polítics no podran optar, així mateix als càrrecs de President, Secretari, Tresorer i els seus corresponents "vices". En tots els casos les candidatures que es presentin hauran de comptar amb el vist i plau del Bisbe, amb la finalitat de verificar l'acompliment de les condicions.
3.- L'elecció es farà per la meitat més un dels presents a l'AG. En cas d'empat decidirà el vot del president en exercici. En cas de presentació d'una sola candidatura també es necessitarà de la meitat més un dels assistents a l'AG per a la seva aprovació.
4.- Si no es presentàs cap candidatura es comunicarà al Bisbat que actuarà de la manera més convenient, establin un govern provisional o bé decretant la disolució de la confraria.
5.- La JD s'elegirà per un període de 4 anys ambliable a 4 anys més si així ho considera l'AG. Si l'AG volgués renovar la JD per un altre període de 4 anys s'haurà de comunicar al Bisbat les raons d'aquesta decisió, perquè l'autoritat eclesiàstica autoritzi aquesta renovació.

 CAPÍTOL IX.- De les relacions amb el Bisbat.

1.- La confraria dels Cartujos mantindrà amb el Bisbat una relació cordial i fluida.
2.- El Bisbat de Mallorca, per la seva part afavorirà la vida de la confraria i l'ajudarà a mantenir els seus objectius i el seu esperit, tal com indica el Dret Canònic en el seu apartat de relacions amb Institucions eclesials.
3.- La relació de la confraria amb el Bisbat es pot concretar en:
El Bisbat, mitjançant els organismes pertinents es compromet a acompanyar i ajudar a la confraria per a la consecució dels seus objectius.
Perquè el Bisbe pugui exercir el seu dret de vetllar pel funcionament de la confraria, la JD haurà de comunicar-li:
a) Composició de candidatures i candidatura elegida.
b) Memòria d'activitats i pressupost per l'any següent.
c) Transaccions econòmiques que afectin al patrimoni de la confraria.
4.- El Bisbe podrà intervindre en el funcionament de la confraria a petició de la JD o quan ell cregui que és necessari, bé demanant informes i explicacions bé exigint les comptes de la confraria.
5.- Les comunicacions amb el Bisbat, encara que estiguin dirigides al Bisbe s'hauran de remetre a la Secretaria- Cancilleria del Carrer Seminari nº 4, 07001 de Palma de Mallorca.

 CAPÍTOL X.- de la modificació d'estatuts i disolució de la confraria.

1.- Per modificar els estatuts s'haurà de fer per AG a proposta de la JD i amb el vist i plau del Bisbe, amb el vot favorable de 2/3 dels assistents a l'AG.
2.- Disolució de la confraria i destí dels seus bens:
a) La confraria podra disoldre's a proposta de la JD i per decisió de l'AG
b) A la convocatòria de l'AG que hagi de decidir sobre la disolució de la confraria s'hauran de fer constar els motius de la proposta i es necessitarà el vot de 2/3 dels presents a l'AG.
c) Si la confraria es disol els seus bens es destinaran a Institucions eclesials que tenguin els mateixos objectius de la confraria.
d) Si la confraria es disol l'AG nomenarà a una Junta liquidadora formada per tres membres i decidirà el destí dels bens i patrimoni de la confraria.
e) L'acta de disolució de la confraria s'haurà de remetre al Bisbe.
f) Els membres de la Junta Liquidadora donaran compte detallada al Bisbe del resultat de la seva gestió.